El transpirinenc en miniatura

En un congres del MOROP a Alemanya, ja fa uns anys, vaig descobrir el que els aficionats europeus ja fan des de fa a la vora de 35 anys, que son les maquetes modulars. En el seu dia vaig tenir durant forces anys el que coneixem tots com el taulell fixe, era d’unes dimensions de 8 metres de llarg per 3 metres d’ample. Va arribar el dia que el vaig haver de treure d’on era i evidentment el vaig  haver de destrossar, en tot el que era l’estructura de fusta del taulell. A partir d’aquell dia em vaig plantejar de no tornar a fer una maqueta de trens fins que no trobés un sistema que fos fàcil de desmuntar, per canviar-lo de lloc o simplement guardar-lo i que no molestés. Com deia anteriorment en veure els mòduls  vaig arribar a la conclusió que allò era el futur per poder tenir un taulell de trens. Amb tot això pel mig, l’any 2005, en el mes de setembre es va convocar al Club d’Amics del Ferrocarril de Cornellà, per part de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, una reunió a tots els interessats, per parlar sobre el tema dels mòduls. I en aquesta reunió vaig començar a desenvolupar la idea de poder construir en el sistema de mòduls el poder reproduir part del transpirinenc.

Amb tot això es va començar a fer les normatives que actualment fa servir la Federació Catalana, basant-se en diferents normes de diversos països europeus i es van conjugar les definitives normatives de la Federació.

Veient que era un sistema que donava molt de si vaig començar a fer quatre plànols i finalment vaig decidir el reproduir l’antic baixador d’Illa. El que sempre he fet i molt especialment per construir els mòduls i també per deformació professional, es començar a buscar tota la informació de plànols, història i a ser possible fotografies de l’estació en varies èpoques. A partir d’aquí he aixecat els plànols a rigorosa escala amb tot el contingut de les altimetries del terreny real, situació de les vies, edificis i tots els detalls tant de la línia com de l’estació a reproduir, ja que d’aquesta manera és la forma de poder reproduir una cosa real el més fidedigna possible. Per construir el baixador d’Illa vaig tardar uns dos mesos. En la reproducció de l’estació de Ripoll tenir tota la documentació, plànols, fotos, tota la situació dels edificis i tenir els plànols definitius amb totes les mesures vaig tardar un any. Fer-ho d’aquesta manera entranya la seva dificultat, però un cop tens els plànols definitius, la realització de la transposició en miniatura te menys dificultats i vas més sobre segur.

Us explicaré una mica el perquè del baixador d’Illa. La meva ascendència Cerdana, de ben petit sempre passava les vacances a Puigcerdà i hem passava els matins a l’estació de Puigcerdà entre les locomotores mils, els cotxes costes i els “pingüins” o “trens blancs” com hem dèiem a Puigcerdà i Ripoll. Podreu deduir que he sigut un apassionat del ferrocarril, però molt especialment d’aquest ferrocarril transpirinenc.

 Posteriorment després de tenir fet aquest baixador, i per altre costat estava buscant en arxius comarcals documentació del Transpirinenc, va caure a les meves mans documentació escrita i una fotografia, d’un projecte de l’any 1928 de reforma de l’estació de Ripoll, disposició de vies i rectificació del traçat entre Ripoll i Barcelona i desdoblament de la línia i també el canvi d’ample de via. Aquest projecte que no es gaire conegut es va començar a planificar i també a realitzar-se. Per desgracia amb l’arribada de la República tot aquest projecte es va paralitzar i posteriorment entre els anys 1940 i 1942, la nova distribució de vies de l’estació de Ripoll es va desmantellar totalment.

Amb tot això l’associació de l’Hospitalet va fer també l’estació de Parets i la de Ribes de Freser i actualment estan en fase d’acabar l’estació de Balenyà-Tona-Seva. I a partir de l’any 2007 vaig començar a construir aquest projecte de l’estació de Ripoll.

L’estació en si te una longitud de 13 metres, comptant el pont sobre els rius Ter i Freser i el túnel del Calvari a Ripoll, en aquets moments, any 2014 només li falten quatre detalls. Amb el tema dels mòduls i en trobades que he anat a França, on considero que els Francesos son en certa manera, els meus mestres. Per una qüestió que a mi en aquests moments m’interessa molt que es el reproduir la realitat d’un tram o una línia o una estació.  Els Francesos tenen verdaderes joies de trams de línies ferroviàries reproduïdes, en mòduls amb una quantitat de detalls, realment fora de sèrie.

Ramón Pont