Història
Originalment la línia no tenia vocació d'ésser un eix transpirinenc ja que la concessió era relativa a la secció Portet-St-Simon a Tarascon sur Ariège.
Cronologia: |
||
| 19 d'octubre 1861 | Es va posar el servei la secció Portet-Pamier, que es va realitzar sense grans dificultats. Fins el dia d'avui Pamiers, encara que només sigui una sots-prefectura del departament d'arieja, és la ciutat més gran. | |
| 7 d'abril de 1862 | Desprès d'haver arribat a Pamiers, el ferrocarril arriba ràpidament a Foix (la prefectura del departament). | |
| Al sud de Foix van començar les primeres dificultats per franqujar el massís de Plantaurel. Fins el 1868 no es va realitzar la concessió Foix-Tarascon, el conflicte franco-prusià va endarrerir el projecte. | ||
| 20 d'agost de 1877 | Desprès de la construcció d'un primer túnel i importants treballs de canalització del riu, es va arribar a l'estació de Tarascon sur Ariege. | |
| A principis dels anys 1880, el consell General de l'Arieja va presionar el govern que en aquell moment reflexionava amb la millora del trànsit rodat cap a Espanya. Va aprovar l'integració de la secció Tarascon-Ax-les Thermes en aquest plà de desenvolupament (es pot dir que els electes del departament de l'Arieja van tenir llavors una sagrada intuició). L'argumentació va ser ràpida, ja que el Ministeri de Treballs Públics va autoritzar l'inici dels treballs l'octubre de 1883. | ||
| 7 novembre 1887 | Totes les obres de fàbrica d'aquesta secció de la línia van ser acabades. Es compte amb sis petits túnels, set ponts i un mur de contenció de les aigües de l'Arieja cap a la comuna de Ussat les Bains. | |
| 21 d'abril de 1888 | Obertura al trànist fins Ax les Thermes, que va beneficiar a nombrosos turistes gràcies al termalisme. | |
| Una vegada es va arribar a aquella població, ningú albirava que la modesta estació terme instal·lada a l'entrada del poble seria l'origen de la part més espectacular del futur "Transpirinenc oriental". | ||
| 8 de març de 1905 | Es signa un protocol per contractar el treballs preparatoris d'una línia que finalment es dirà transpirinenc. | |
| Les tècniques ferroviàries van progressar ràpidament durant aquests anys, es decidirà explotar el nou tram fins la frontera amb tracció elèctrica. | ||
| 2 d'agost de 1907 | Es concedeix la línia del Puymorens a la Companyia de Midi. | |
| Aqeusta secció molt accidentada que uneix Ax les Thermes amb Latour de Carols va necessitar gairebé 20 anys de treballs. | ||
| 11 de març 1910 | Inicio de los trabajos del túnel helicoidal de Saillens, de 1750 metros de largo, situado entre Mérens les Vals y L' Hospitalet près l'Andorre. Se emplearon 110 hombres para la perforación de este túnel. | |
| El càlcul del traçat definitiu serà molt laboriós, ja que en principi es va establir en 40,5 km, el 1912 i s'ampliarà a 48,5 km i finalment va ser establert en 42 km l0any 1914. Des de 1910 diverses vagues van paralitzar els treballs durant diverses setmanes; els obrers francesos estimaven que els obrers espanyols havien de tenir el mateix salari. Per resposta la companyia va fer intervenir la gendarmeria. El 1914, encara amb la mobilització de personal per a la primera guerra mundial, els treballs van arribar al seu zènit per al conjunt del traçat. | ||
| 16 novembre 1914 | Inici dels treballs de l'estació de Latour de Carol. | |
| 24 diciembre 1914 | S'acava la perforació del túnel de Puymorens, de 6400 metres de llargada, mitjançant l'unió dels dos conjunts de perforació. | |
| De 1915 a 1918, s'endureix el conflicte i es produeix una penúria en mà d'obra, els treballs es suspenen o avancen molt a poc a poc, encara que hi van treballar presoners alemanys. Durant aquests anys només s'acaven els túnels de Saillens i de Puymorens. | ||
| De 1919 a 1922, les finances nacionals son molt escasses però encara es deciceix acavar d'alguna forma els treballs. Es va donar prioritat al Transirinenc occidental per Canfranc, que el govern va jutjar més viable (el futur va demostrar el contrari). | ||
| 1923 | S'abandona la construcció del viaducte que uniria els túnels de Runac i Berduquet, ja acavats degut a la inestabilitat del terreny. Per vorejar aquesta difucultat es construeix un únic túnel (aquesta particularitat encara es visible avui dia des de la carretera entre Ax i Mérens) | |
| 18 de gener 1925 | La part no internacional es dona per acabada. | |
| de maig 1925 | El tram internacional es considera immediatament acabat. | |
| 19 d'agosto 1925 | Una decissió ministerial prescriu la remodelació de l'estació de Latour de Carol que retardarà la posada en servei de la línia encara que els treballs estan acabats. | |
| 12 novembre 1927 | S'aprova finalment el projecte de remodelació de l'estació internacional. | |
| 5 de juny de 1928 | Encara amb l'estació en obres i l'edifici de passatgers sense acabar, la curta secció internacional s'obre al trànsit entre Latour de Carol i Puigcerdà, només servida per trens espanyols. | |
| 21 de juliol 1929 | Inauguració oficial del Transpirinenc en presència del rei d'Espanya, Alfons XIII i el president de la República Francesa Gastón Doumergue, que un any abans s'havien trobat per l'inauguració de l'altre transpirinenc a l'estació de Canfranc. | |
| 22 de juliol 1929 | ¡La línia ja és oberta al trànsit íntegrament! | |
Français
Español
Català
English
