En 1838, Joaquin de Romà registra els jaciments de carbó d'Ogassa i Surroca.

En el segle XIX diversos homes de negoci van estar interessats en el transport de mineral des de les mines d'Ogassa i Surroca cap el mar. D'aquesta manera el carbó i d'altres minerals tindrien sortida cap els centres fabrils per mar, que llavors era un mitjà de transport bastant desenvolupat.

El 25 de juny de 1844 Josep Massanés presenta el "Proyecto de nueva comunicacion de la alta montaña de Cataluña con el Mediterráneo por un camino de hierro desde el rio Ter en Sant Joan de les Abadesses por Olot, Besalú y Figueres, con el de comunicación de Sant Joan a las minas". Es va desestimar ràpidament el projecte ja que en la seva construcció les cavalleries havien de sortejar uns desnivells de 800 metres.

Aixi, entre els primers ferrocarrils que s'atorgaren, el 10 de juliol de 1844 es va permetre a una concessió amb capital francès (la Societat El Veterano) una línia que transportés el mineral des de les mines cap el port de Roses, a la qual se li va anomenar Camino de Hierro de la Serenísima Señora dña Maria Luisa Fernanda de Sant Joan de les Abadesses a Roses.

L'any següent (19-02-1845) neix un altre projecte paral·lel propiciat per capital anglès, que tenia com inici Barcelona i final de línia a Camprodón, per Granollers, Vic i Ripoll. El projecte, ideat per Guillem Baldós i Moré es sustentava en un projecte de 160 kilòmetres de traçat i pressupost de 26,7 milions de pesetes. Però el caràcter de determinades lleis i la quantia del projecte el van deixar només en la constitució de la Compañia de Fomento de la Industria Catalana i poc més.

En 1846 el cònsul de la república oriental de l'Uruguai a Catalunya i Balears, anomenat Juan Bautista Augurio Perera (que encara amb reserves se li considera, conjuntament amb el major Gem, l'inventor del joc del tenis), va presentar el primer projecte de la líniea que tindria com a recorregut Granollers, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

En 1847 s'atorga ja la concessió a Juan Bautista Perera ja que en aquell any va caducar la concessió d'estudi que se li va donar a la societat El Veterano per una línia que uneixi Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses de 140 km. Es comença ja a realitzar un projecte per part dels enginyers Mr. Talabot i Carlos Aguado.

L'any 1850 s'autoritza la concessió de Barcelona a Granollers, i s'inaugura el 23 de juliol de 1854 la companyia de Caminos de Hierro de Barcelona a Granollers, que tenia previst allargar la línia cap a Girona i Figueres.

En aquella dècada va haver un ball de concessions d'estudi des de la conca carbonífera de fins a 6 diferents. Alguna tan sorprenent com la presentada per Miquel Ravella, Carlos Moreau e Ildefons Cerdà, que es tractava d'un tren de carretera del sistema articulado Arnoux, que va arribar inclús a fer proves de camp realitzades pel germà d'en Cerdà.

En 1860 es presenta un avant-projecte de ferrocarril de Manresa a Sant Joan de les Abadesses per part de Gregorio F. Clarés.

Però a partir del 1862 es subhasten les concessions, anant a parar la concessió definitiva de la línia de Sant Joan al baró Alexandre Lossy de Ville. Però no és fins que s'ajunten les tres societats:

- El Veterano Cabeza de Hierro que transportava el carbó de les mines cap a Barcelona a travers del Camí Ral de Vic i Olot.

- Félix Macià Bonaplata, pensionat de la Diputació de Barcelona

- Sociedad Catalana General de Crédito, fundada el 1856 per Antoni Brusi i Ferrer, estava dedicada al foment industrial

que s'impulsa la construcció del ferrocarril. Totes les subhastes van anar fracasant degut a la falta de visió sobre el treball a realitzar.

Però va ser Félix Macià, que a més de ser financer i polític, també era enginyer, el que va donar l'impuls definitiu, degut a que tenia les idees bastant clares, el que a les postres va decidir la construcció de la línia des de Granollers cap a Sant Joan de les Abadesses.

El que ja estava funcionant des de feia molt temps era el transport de la producció de carbó des de la Plaça Dolça (lloc més baix de les mines, situat a 953 metres) cap el carregador de Toralles per uns plans inclinats d'entre 22 i 24 graus. Pels plans inclinats circulaven tres vagonetes carregades i tres vagonentes buides que feien de guia a les altres. Tot aquest sistema de transport va ser proposat i realitzat per l'enginyer de mines i director de l'explotació Francisco Javier Douclon.

També hi havia una fàbrica de ciment (Can Balaguer) que aprofitava la gran quantitat de roca calcària (margues) que s'extreia a cel obert en la part superior, que es trobava a mig camí del plà inclinat i aprofitava les mateixes vagonentes de transport per la seva activitat.

- Tram Granollers-Vic

- Tram Vic - Sant Joan de les Abadesses

- Tram Ripoll - Ax-les-Thermes